Ballar (és l’únic que) ens salvarà

Del 17 de novembre al 12 de desembre

POSTFUNCIÓ | 21 de novembre
Postfunció Nova Veuamb la companyia i la Paula Castillo i el Martí Rossell de Nova Veu.

Ballar (és l’únic que) ens salvarà
Som aquí per riure’ns del destí

Teatre de text i moviment | 90 minuts | Català i castellà

No sé quan vam començar a ballar. Suposo que al principi de tot, quan encara els nostres primers ancestres no eren ni el que coneixem avui. Ballàvem abans o després de pintar les coves, ballàvem per celebrar les collites, ballàvem per acomiadar els qui estimàvem. Ballar. No existeix cap altra resposta. Aquesta obra no és cap obra. El començament és el seu final i el final, ja ho veureu, és el seu principi. Com un joc. Però si necessitéssim la convenció de la primera rèplica, diríem que l’acció comença quan Armstrong col·loca el primer peu a la lluna, el 20 de juliol de 1969. Enmig de la generació baby boom (els pares dels nostres intèrprets). I transcorre pel nostre país saltant les lleis del temps i de l’espai fins aquí i fins avui. Al mateix instant que tu, futur espectador, sostens entre els dits aquest programa de mà. Escolteu la història de Roma i del seu fill Ròmul. ¿Què configura la nostra identitat? ¿Què han gaudit o patit els que ens van precedir i què gaudiran o patiran els que vindran? Sospito que el mateix. Però no tinc les respostes. O us respondria ballant. Una vegada, no recordo on, potser a la universitat, vaig llegir: Hi ha una vella maledicció xinesa que diu: Tan de bo, visquis temps interessants.
Marc Artigau i Queralt

Direcció: Marc Artigau i Aleix Fauró
Dramatúrgia: Marc Artigau
Intèrprets: Júlia Barragán, Alexandre Fons, Óscar Giménez, Andrea Lizarte, Ingrid Machuca, Mariona Margarit, Júlia Morella, Pol de la Rosa, Valentina Scapusio
Coreografia: Marta Tomasa
Ajudant de direcció: Elna Roca
Disseny de llums: Anna Espunya
Disseny de vestuari: Adriana Obdulia
Col·laboració en el disseny de so: Joan Solé
Producció executiva: Cia. El Borrego
Agraïments: Rafetó Teatre

Amb la col·laboració de l’Escola Superior d’Art Dramàtic, EÒLIA

---

ELS MITJANS EN PARLEN

Una hora i mitja en la qual un grapat de nois ens han donat la seva pròpia perspectiva tan sincera com realista de mig segle de les nostres vides explicant-les com ells la veuen, ballant gairebé sense parar, revertint els tòpics per donar-los la volta i fer-los seus, saltant-se les normes establertes. El futur és seu. Un espectacle trepidant que experimenta, que arrisca i té notables punts d’interès.

Eduardo de Vicente – El Periódico

La Laura Grau (@inflowenser) parla amb la companyia sobre l’espectacle i la seva visió del sector de les arts escèniques com a companyia jove: veure el vídeo, aquí.

Reportatge als informatius de TV3: veure vídeo, aquí.

Segueix #Ballarenssalvara a
IG: @elborregocia