Robert

Del 16 al 24 d’octubre

POSTFUNCIÓ | 17 d’octubre
QUÈ HI HA DE REAL DARRERE LA HISTÒRIA DE ROBERT?
Parlem amb la directora i dramaturga, Laia Alsina Ferrer, i l’actor Robert González, per descobrir tota la veritat sobre Robert.

Robert
Un espectacle que fulmina el mite de l’amor romàntic

Teatre de text | 80 minuts | Català

Si avui podem presentar-vos aquest espectacle és perquè jo un dia em vaig enamorar d’en Robert. Potser una confessió d’índole tan personal us pot semblar fora de lloc, però arribar fins aquí no ha estat fàcil i per això vull posar-ho en valor, perquè fer front a un amor no correspost mai no ho és. Tanmateix, contradir el relat oficial de l’amor romàntic –i del desamor, òbviament- és una opció política i, si avui ens atrevim a parlar de nosaltres i a portar la nostra història sobre l’escenari és precisament per això,  perquè pensem que més enllà de l’amor hi ha esperança i és que, després de l’amor, existeix l’amor i res més. I just per aquest motiu, avui en Robert ha fet un pas endavant i ha decidit pujar a l’escenari. Per posar veu a les meves paraules. Perquè, al cap i a la fi, un actor no és res sense una dramaturga i així respectivament. I és precisament així com ens hem trobat, finalment.
Laia Alsina Ferrer.

Text i direcció: Laia Alsina Ferrer
Ajudantia de direcció: Cristina Arenas
Interpretació: Robert González Ramírez
Efectes especials: Marçal Bayona
Escenografia i vestuari: Carlota Masvidal
Il·luminació: Maria Sistac
Producció executiva: Marina Marcos

Una coproducció de cia. El martell i El Maldà, amb el suport de Sala Melmac

Sobre la companyia
Dos elements fonamentals ens defineixen com a companyia. El primer consisteix en el desenvolupament d’espectacles d’un marcat caràcter polític que sempre intenten posar en entredit les estructures de dominació pròpies del poder hegemònic del moment. En aquest sentit, no ens decantem per un teatre d’oci, sinó per un teatre que pretén esdevenir necessari. El segon element que ens defineix com a companyia és la utilització d’un llenguatge propi que dóna a cos i paraula un mateix nivell de protagonisme. En relació amb això, ens hem negat a triar entre teatre de text i teatre físic, trobant, en la col·lisió entre aquests dos llenguatges, el nostre espai de creació genuïna, on la contradicció i allò fronterer esdevenen els nostres principals motors creatius. 

Segueix #Robert a :
Twitter: @maldateatre | @ciaelmartell 
Facebook: @elmalda | @ciaelmartell  
Instagram: @maldateatre | @ciaelmartell