DARRERES FUNCIONS! Només fins al 8 de novembre.
PREU EXCLUSIU WEB: 14€ (20€ a taquilla) Consulteu els descomptes dels abonaments de temporada!
LA MEL, de Tonino Guerra. Amb Xicu Masó. 75 min. Català. Tonino és un poeta i narrador italià que ha signat guions d’un fantàstic nombre d’obres mestres del cinema, treballant al costat de gent com Tarkovski, Antonioni i Fellini. La majoria el coneixíem a través del cinema però aquest text de prosa poètica és, sens dubte, una cosa extraordinària. Per tant, Tonino és molt més que un guionista, molt més perquè és un poeta precís, entranyable i d’un matís en la llengua perfecte. Escriptors de la talla d’Italo Calvino afirmaren en el seu moment que La mel embellia cada any més.
Xicu Masó posa veu i cos en aquest espectacle a la poesia de Tonino Guerra, poeta i narrador italià que coneixem com a coautor de guions tan cèlebres com el de la pel·lícula de Federico Fellini Amarcord. La Mel és la narració d’un home que després de 70 anys d’intensa vida torna al seu poble natal per viure amb el seu germà. El poble, desolat, ha quedat reduït a nou veïns. Aquests veïns són els protagonistes dels relats, perquè a cada poema de Tonino Guerra hi ha una història pròpia feta de poesia. (Extracte de l’article escrit per Joaquim Armengol sobre l’espectacle a El Punt).
Autor: Tonino Guerra
Traducció: Lluís Massanet
Direcció: Miquel Górriz i Xicu Masó
Interpretació: Xicu Masó
Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart
Assistent de direcció: Josep Sala
Espai i vestuari: Enric Romaní i Maria Albadalejo
Il·luminació: Agustí Viladomat
Agraïments: La Perla 29
Segueix-lo a 
@xicumaso i 
Xicu Masó Turón
Què en diu la premsa? Recomana.cat>>
Vaig veure un espectacle inoblidable fet a la meva mida. Amb això vull dir que allò que succeïa a l’escenari, allò que veia davant els meus ulls i sentia, omplia la totalitat de la meva ànima i dels meus sentits. I entenc que això tan difícil és el que ha de donar de si un espectacle teatral. (Joaquim Armengol, El núvol) Veieu la crítica sencera al mitjà>>
Un treball punyent i evocador, on Masó demostra amb una sobrietat radical com es pot arribar a l’ànima sense cap ornament. Francesc Massip
Espectacle brillant, llenguatge deliciós i amb una direcció habilíssima (Joaquim Armengol, El Punt)
Xicu Masó és un mestre en el teatre de les petites coses, de les insignificants (aparentment) converses. (Jordi Bordes, El Punt Avui)
Hi ha intèrprets que amb una taula d’escriptori, un faristol, una cadira de braços i un parell de cadires de boga, groc llampant, ja en tenen prou per crear un clima que transporti els espectadors a qualsevol indret, ni que no l’hagin trepitjat mai. L’actor Xicu Masó és un d’aquests intèrprets. Andreu Sotorra
Més informació sobre l’autor>>
Qui són?
Xicu Masó. Actor i director de teatre de llarga trajectòria es va formar al Teatre Lliure de Barcelona, com ajudant de direcció de Fabià Puigserver i Lluís Pasqual. El 1977 va fundar el Talleret de Salt, l’escola de teatre El Galliner de Girona i la productora La Mirada.
Entre les seves darreres direccions cal esmentar El mestre i Margarita de Mijaíl Bulgákov (Teatre Lliure, 2004); L’home dels coixins de Martin McDonagh (Teatre Lliure, 2009); Petits crims conjugals d’Eric-Emmanuel Schmitt (Teatre Poliorama, 2011); i Mequinensa una adaptación de textos narrativos de Jesús Moncada (TNC, 2012). L’encarregat de Harold Pinter (Teatre Lliure, 2014) i també El cantador, un text de Serafí Pitarra a la Sala Tallers del TNC (2014) i El bon lladre (Teatre Romea, 2015). Els seus darrers treballs com a intèrpret inclouen peces com Somni d’una nit d’estiu, direcció Joan Ollé (TNC, 2014-15), Adiós a la infancia, a partir de la narrativa de Juan Marsé, direcció d’Oriol Brogi (2013); Els feréstecs, de Carlo Goldoni, direcció de Lluís Pasqual (2013); Molly Sweeney de Brian Friel, direcció de Miquel Górriz, (Premi Quim Masó 2011); Una comèdia espanyola de Yasmina Reza, direcció de Sílvia Munt, (2009); El silenci del mar de Vercors (Jean Bruller), direcció de Miquel Górriz (2008); Tres versions de la vida de Yasmina Reza (2008); La mel de Tonino Guerra, direcció de Miquel Gorriz (2005); Oncle Vània de Txékhov, direcció de Joan Ollé (2004); El fantàstic Francis Hardy de Brian Friel, direcció de Xicu Masó (2004) o Víctor o els nens al poder de Roger Vitrac, direcció de Joan Ollé (2002), entre molts altres treballs.